LA PERSONALITZACIÓ DE L'APRENENTATGE PER CONSTRUIR UN FUTUR GENERÓS, SOLIDARI I CREATIU

 “L’alumne és el centre de la nostra tasca pedagògica, com ho fou Jesús a Natzaret i ho són els fills en el si de les nostres famílies” (P.Manyanet)

E
El començament de curs és un primer moment d’alegria i felicitat! Ens tornem a trobar. El temps escolar i no escolar són cíclics. Ens acomiadem i ens tornem a ajuntar! Ens cansem i descansem!

Després d’haver tancat un curs d’una manera “poc social”, on els alumnes han estat “separats” de la segona institució social que és l’Escola, necessitem tornar a centrar la nostra mirada en ells! En els seus intel·lectes i també, en els seus cors!
Cal que el tornem a posar en el Centre i que continuï sent el protagonista de la nostra història educativa.
Ho hem dit i repetit i ja ho tenim molt assumit que cada alumnes és únic: que tots tenen interessos, estils d’aprenentatge, punts forts i coneixements de la matèria diferents i és per això que hem d’abordar les necessitats individuals de cadascú la qual cosa comporta per part nostra, un lliurament generós i una gran professionalitat per arribar a tots! Per acompanyar-los, guiar-los en llur aprenentatge i seguir-ne l’evolució.
I tot això ho fem posant l’èmfasi en l’aprenentatge contextualitzat, aquell que ens prepara per a la vida.
A la llum d’aquesta personalització de l’aprenentatge ens preguntem quin és el perfil de persona que volem promoure/ promovem a la nostra escola ?
Persones que...
• Puguin seguir aprenent al llarg de la seva vida, i que posin el coneixement al servei d’una vida més justa i solidària.
• Sàpiguen afrontar les dificultats, aprendre dels errors i seguir creixent i aprenent des de les seves capacitats i aptituds.
• Es reconeguin a sí mateixos com a únics, autònoms i lliures, i això els responsabilitzi del seu projecte vital i de la necessària aportació a la vida dels altres i la del planeta.
• Es puguin comunicar global i responsablement (amb tots els mitjans , canals i tecnologies), de forma crítica i humanitzadora.
• Sensibles als altres, responsables de contribuir al bé comú mitjançant la participació activa en la millora de la societat.
• Bons ciutadans, més compromesos... cristians per a un món millor. • Respectuosos per ser capaços de conviure en la diversitat i en pau.
• Generosos per aportar les seves capacitats i coneixements, responsables per col·laborar en l’ajuda mútua.

Per aconseguir aquest perfil de persones necessitem crear una tensió entre el que volem i la realitat on estem.
Certament que en els temps que estem vivint és molt difícil saber com evolucionaran les situacions i les persones, però és necessari sobreposar-nos per tal de superar els neguits, les pors, les incerteses,...
Peter Senge, en la seva obra “la quinta essència” ens parla de la “ tensió creativa” i ens diu que és “la tensió que sentim, com la energia que ens impulsa fora de la zona de confort cap a una zona desconeguda per aconseguir fer realitat la visió”
Quan ens proposem una cosa, existeix una separació entre el que es desitja i la realitat actual. D’aquest dos pols en sorgeix una força que anomenem Tensió Creativa (TC).

A
Aquesta separació la podem afrontar de tres maneres:

• Fer que la visió concordi amb la realitat actual. Procés compensador absurd que pot portar a la frustració i que pot fer aparèixer la tensió emocional. (En positiu: pro activitat, coratge, freqüència cardíaca i respiratòria dintre del normal, relació... i en negatiu: temor, preocupació, incertesa, inseguretat, taquicàrdies, sudoració, pal·lidesa, llengua seca...)

• Fer que la visió s’allunyi tant de la realitat actual que aquesta tensió no sigui bona i faci que es trenqui la sintonia, el projecte, els equips, el clima...

• Actuar conseqüentment i esforçar-se per aconseguir la visió del que es desitja. Sense perdre de vista la realitat, tenim una visió de futur on la tensió és positiva i fa que arribem més enllà del punt on ens trobem. (Capacitat de perseverança, paciència..., transforma la manera d’encarar el fracàs, convertint aquest en una prova, una oportunitat per aprendre)

No importa tant el que la visió és com el que la visió pot ( fer) aconseguir.
La llibertat de viure la vida que es vol té un preu! Aquest preu és la tensió que genera la distància entre la realitat actual i la visió personal! Quan es confronta des de fora aquesta distància probablement produeix ensurts, pors, es vol renunciar,… sembla una visió impossible!

És en aquest moment que cal assumir el risc i d’aquesta manera la tensió que pugui produir la consecució d’aquest nou objectiu, es converteix en generadora d’energia i unida a la fe en la visió, serveix per vèncer els obstacles que es presenten!.

Per començar a actuar no cal esperar al final del procés ja que, a mida que es van trobant oportunitats de millora, aquestes es potencien i es posen en marxa.

Des del Centre, aquest curs, volem fer nostra aquesta tensió creativa per superar els temors, les pors, les incerteses, les inseguretats, el pessimisme que regna en l’ambient i fer dels nostres alumnes, els vostres fills, agents de tensió creativa per a la transformació i construcció d’un futur generós, solidari i creatiu.

I amb la col·laboració de tots vosaltres i la perícia i habilitat social dels nostres professionals, segur que ho aconseguirem!


Moltes gràcies per la vostra confiança i un bon curs per a tothom!

                                       P. Marcel·lí Muñoz S.F.
                                       Director General